Els Marrocs han variat alguns aspectes, com la indumentària o el nom, de manera molt subtil, incorporant en este procés alguns dels avanços moderns del segle XX; no obstant això, ho han fet sense perdre l’essència. Juntament amb els Estudiants, van ser els encarregats d’escenificar “l’Ambaixada de la Rissa” durant el segle XIX i part del XX.  

El seu acte més característic és l’oració pels difunts el dia de Moros i Cristians, i la posterior baixada a la plaça en zig-zag per a recollir la Mahoma. La seua melodia predilecta és la coneguda com “Tomasín” o Maseret, que té múltiples variacions al territori valencià. Al so d’aquestes notes, fan una espècie de dansa sense més coreografia que girar la font de la plaça quan acaben les desfilades informals. 

També el dia de Moros i Cristians són una de les filaes més participatives a la retreta nocturna, en la qual s’involucren pràcticament tots els components dels Marrocs. És una de les filaes més familiars, i  mantenen molt vives algunes tradicions, com el fet que siguen els mateixos festers els qui cuinen durant els panellets o les festivitats que celebren fora de la setmana gran, cosa que els ha dotat d’una gran germanor. Després dels Moros Vells, van ser els segons en traure una “esquadra de negres”, la qual es coneix com a “oficial de negres” i participa tots els anys en l’entrada encarnada per una quadrilla diferent. En aquesta filà, el grup de persones que ixen en aquesta esquadra són els encarregats de traure la imatge de Divendres Sant. Segons s’afirma, els Marrocs estarien vinculats al gremi dels carnissers.