A partir d’aquest moment, i per ser la més antiga del bàndol de la mitja lluna, el seu capità acaba ostentant el que abans era “capità de moros”, entés aquest càrrec com una capitania de bàndol. Actualment és l’antagonista del capità cristià, hereu del capità major. Per tant, és possible pensar -almenys en origen- en la superioritat del capità major a escala organitzativa. Amb el pas del temps s’ha igualat al de capità moro, i en l’actualitat tenen més o menys les mateixes obligacions, responsabilitats i privilegis.  

Serien al principi únicament Moros, i l’adjectiu de “vells” es consolidaria amb l’aparició de noves companyies de les quals havien de diferenciar-se, com els Marrocs (1867) o els Moros Marins (1868). A banda d’aquest tret, Ferre Domínguez associa el moment de fundació de la companyia amb el de les eclosions de “la música nova” i -al cap de poc temps- de “la música vella” per a diferenciar-se. És una època en què sembla que bull l’associacionisme local, amb diversos moviments que s’identifiquen amb els corrents ideològics del moment. Els creixents pensaments liberals s’associaven en “noves” corporacions com la banda o els Moros, mentre que les antigues continuaven vinculades a sectors més tradicionals com la “música vella”, la qual sempre s’ha dit que tocava amb els Mosqueters.

Com a actes principals actuals dels Moros Vells, destaquen el “ball del moro” i el ritual de la “Mahoma”. De fet, l’efígie va vestida amb la indumentària dels Moros Vells.

La filà té l’obligació de portar càrrec d’ambaixador i des de ben prompte també van portar trage especial. Més recentment s’ha recuperat la figura de la “rodella”, que devia estar prou estesa. Tant l’alferes com el capità dels Moros Vells tenen l’obligació de participar en el “despojo del moro”, i són ells els responsables de subjectar les insignes que l’ambaixador, simbòlicament, es retira. Igual que els Espanyoletos, participaven amb un canó als alardos; tanmateix, també ha desaparegut aquesta funció, i únicament resta la seua presència el dia de l’Entrà, durant el qual passeja darrere d’una carrossa anomenada de “La Mahoma”. Esta representa una de les carrosses més populars entre els menuts. 

És una de les ‘filaes’ que va introduir tant les “marxes mores” com els “trages especials” i les “esquadres de negres” a les festes. No tenen cap peça musical específica per a desfilar, però sí que se’ls associa a una de les primeres “marxes mores” dedicades al poble: Bocairente en fiestas. La indumentària respon a la imatge romàntica del turc, amb turbant (el qual ha variat actualment), el “fez” (substitutiu per als actes informals), els bombatxos, etc. Tradicionalment, s’ha vinculat als teixidors benestants i jornalers del tèxtil.