Predicador Lacònic

Aquesta il·lustració representa el concepte de predicador que és convidat per a predicar la missa major del dia Sant Blai, com un esdeveniment extraordinari dins la tradició nacional-catòlica que es troba al sediment de pràcticament totes les festes, i també a les de Bocairent. En aquest cas, a banda de considerar que és un element perenne des de que la festa és patronal, resulta interessant perquè tenim els noms d’alguns predicadors de la missa major. Un registre que és un dels vestigis més antics de la festa de Sant Blai.

Segons la teoria de l’estudiós i prevere D. Francisco Vañó Silvestre, el sermó del dia de Sant Blai era responsabilitat dels franciscans del desaparegut convent de Sant Bernardí (actual Cementeri Parroquial), aproximadament des de la inauguració de la capella de Sant Blai (1722) fins a la desamortització de Mendizábal (1835), quan van exclaustrar els frares. Després passarien a presidir la missa i processó diferents dignitats eclesiàstiques, des de rectors fills del poble fins a cardenals. Des de l’any 1893 fins l’actualitat es guarda la llista de tots els predicadors que han oficiat el dia 3 de febrer. Com es pot imaginar, hi ha hagut de tota mena, però destaquen sobretot algunes figures que per, diferents qüestions, no dominen del tot la idiosincràsia de la festa. Per tant, s’han viscut situacions de tota classe, des de divagacions excessivament moralitzadores i innecessàries, fins a errors flagrants o descuits. Sonat és aquell que, en compte de concloure el sermó amb un “Vítol al patró Sant Blai!”, va canviar el nom del patró pel Sant Jordi dels veïns.

Hem volgut reflectir el paper dels predicadors dintre de les festes, reconeixent la seua dura tasca d’anar de poble en poble parlant de coses que de vegades no saben i que els acaben portant a divagacions complicades de defendre davant l’exigent públic. Al disseny es pot observar un frare davant de la façana actual del cementeri, en homenatge als predicadors franciscans “del terreno” que oficiaven abans els dies de festa major, i que de segur coneixien millor la feligresia que els actuals convidats.