Filà de Contrabandistes
És la tercera filà cristiana que es va consolidar a Bocairent. Josep Vicent Ferre, al seu llibre Diuen que vinc del maset... considera tres hipòtesis al respecte. D’entre les tres, la més encertada ens sembla la de situar l’origen de filà en l’any 1864. Com era poc nombrosa, segons el que s’ha afirmat sempre, va anar incorporant festers procedents dels Catalans. També sustenta esta teoria el fet que no apareguen a la crònica de 1863, així com la tercera posició que mantenen a l’ordre de les festes. Tal i com s’afirma en repetides ocasions al reglament de l’any 1900, les ‘filaes’ participen per ordre d’antiguitat. Per tant, si els Granaders són anteriors a 1863 i els Suavos posteriors a 1867, en el centre estaria la consolidació dels Contrabandistes. En qualsevol cas, com en la majoria de casos no es coneix document fundacional, per la qual cosa únicament es pot afirmar una data aproximada a 1864, tal i com afirma Ferre Domínguez.
Els Contrabandistes naixen del moviment romàntic del bandolerisme del segle XIX, i fonamentalment de la importància que van tindre, durant la Guerra d’Independència, les partides de contrabandistes. Tot i que al Regne de València també va existir bandolerisme autòcton, la imatge que ha triomfat a l’imaginari popular és la del bandoler andalús, per allò del romanticisme.
Com a peculiaritats, podem destacar que el caporal d’aquesta filà no desfila amb sabre ni espasa, sinó que ho fa amb una gran navalla, la qual gira per damunt del cap amb la major gràcia de què siga capaç. Destaca sobretot la seua forma de desfilar, la vistositat dels trages, i l’alegria de la música, que solen ser pasdobles taurins o pròpiament contrabandistes (tot un subgènere dins de la música festera). El trage és similar al d’altres localitats, i ressalten els seus rics brodats ornamentals.
Les especificitats d’aquesta filà són moltes. En primer lloc tenim les anomenades “aparellades”, que consistien a eixir en l’entrada damunt de matxos i mules equipats amb una ostentosa decoració, a l’estil de gropa valenciana. Fins ben entrat el segle XX, els Contrabandistes participaven així a l’Entrà, i no desfilant. “El Contrabando” és altra de les actuacions específiques que els caracteritzen, com també ho és una visita a l’asil beneficència que feien en plenes festes, per a realitzar un donatiu de caritat. Aquest és un acte que ha desaparegut.
A la processó de Divendres Sant són els autèntics protagonistes, per ser els únics que participen amb capirot i per portar la figura del Crist Jacent, una de les més grans i espectaculars. Per últim, aquesta filà té una tradició en la participació informal amb guitarres, per tal de fer més amenes les vetlades. Si totes les ‘filaes’ tenen un fort component extraoficial, aquesta, juntament amb els Estudiants i els Moros Marins, ha estat la més prolífica en quant a cançonetes i composicions musicals senzilles.
D’entre totes les peces destaca el pasdoble El Sastre, compost expressament per a un membre de la filà l’any 1943, al qual se li va incorporar lletra després, i que és l’himne per excel·lència de la comparsa. A banda d’aquesta melodia, quan acaben de desfilar finalitzen els actes informals a la plaça de l’Ajuntament amb una música popular anomenada “la Manta Lluenta”, que canten i ballen. Per a Vañó Silvestre, els Contrabandistes serien fonamentalment “tejedores a mano” de l’ala política “liberal moderada”.