Filà de Moros Marins

Aquesta és l’última filà mora (Bocairent solament en té tres), i la penúltima del bàndol. I pateix també de certa mancança d’informació respecte a la seua fundació. En possessió de la filà hi ha un arcabús de l’any 1863, i també uns versos de l’any 1864, però la dada històrica que s’ha agafat per tal de determinar la fundació és el nom del primer capità, del 1869, un any després dels Marrocs. Els consten dos absències de participació, entre els anys 1873 i 1879 i entre 1910 i 1917. És a dir, que al cap de poc temps d’haver nascut, van deixar de participar per a tornar a fer-ho després. Cal recordar que açò solia succeir a altres filaes de les quals també es té notícia; tanmateix, queda molt per saber sobre les festes del segle XIX, i particularment sobre els Moros Marins.


Els “marinos”, que és com popularment es coneix a la Filà de Moros Marins, són els que més producció de cançonetes i versos presenten. Encara hui en dia mantenen el costum d’adaptar alguna melodia popular actual (fa no massa temps va ser el conegut “Despacito”), per a cantar-la durant les festes. En aquest sentit, al finalitzar les desfilades informals a la plaça, tenen la tradició de recitar el Cant del Marinero, la melodia del qual és un vals amb lletra, que coregen tots els festers, rodejant la font de la plaça, agafats de les mans i fent un moviment de balanceig. El moment culminant de la melodia és quan tant la música com els festers callen i una veu potent efectua un solo de pocs versos cantats. El final de la cançó perd el ritme de vals i s’acaba botant i rodant la font. 

Els Moros Marins també participen molt activament en la retreta del dia de Moros i Cristians. Segons s’ha dit sempre, han format part de la filà el sector dels forners. Com a fet particular, actualment desfilen amb un rem, tot i que abans ho feien amb l’arcabús de foc, com totes les altres filaes.