Patró de Bocairent, segons la llegenda, des de l’any 1632.La seua hagiografia el defineix com un ermitany que liderà un bisbat primigeni durant el segle III a prop de la ciutat de Sebaste, l'actual Sivas, a Turquia. Perseguit, torturat i martiritzat sota el manament de l'emperador romà Dioclesià, l’any 316 va ser canonitzat com a sant després que l'imperi assumira el cristianisme com a religió oficial.

Se li reconeixen miracles vinculats amb les afeccions de gola. Per tant, està considerat un dels sants metges de l’Esglèsia Catòlica, i la seua devoció per tota la cristiandat. A banda, també està vinculat als 'cardaors' i rastrelladors de llana pel martiri que va sofrir, amb l’instrument usat per cardar la llana. Probablement, la devoció per Sant Blai arribaria a Bocairent per esta doble vinculació a la salut i al sector tèxtil.

Va substituir com a patró a l’antic Sant Jaume després d’una epidèmia de diftèria (o “garrotillo”) que va assolar la regió de Bocairent. Es creu que l’elecció va ser pel sistema de 'rodolins', mateixa mecànica que s'utilitzava per elegir els càrrecs polítics de la vila. La història és la següent: al balcó de l’antic ajuntament -a l’actual placeta de Sant Vicent- es va exposar una barcella amb aigua i, a dins, es col·locaren dos boletes de cera amb els noms de Sant Jaume i Sant Blai. La providència elegiria al patró del poble, segons quina bola eixira. Sant Blai va ser proclamat i els veïns de Bocairent eixirien a celebrar l’elecció en una retreta amb tambors i fanalets, una fita que està considerada com el precedent de l’actual acte de les Caixes.

La devoció local per Sant Blai, creences a banda, és un fet indiscutible. L’assistència massiva a la processó o a la missa del seu dia donen bon compte. És per això que no hi ha cap cardaora o cardaor -o nosaltres no l’hem trobat- que dubte a l'hora de cridar un bon “Vítol al patró Sant Blai!”.